LES AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES DEL SEGLE XX: CAPÍTOL 7 LA LLIÇÓ CUBISTA (II)

Els inicis
Els primers que comprenen i interpreten amb intransigència i extremisme la lliçó de Cézanne són Picasso, Braque i Léger. La retrospectiva de Cézanne en el Salon d’Automne de 1907, un any després de la seva mort, els va impressionar vivament. En Picasso, però, la lliçó de Cézanne va acompanyada per l’arcaisme de l’escultura ibèrica i després de l’art negre, a més d’altres influències.

Un quadre de Picasso que es podria definir com proto-cubista és la cèlebre obra de les Demoiselles d’Avignon, començada el 1906 i acabada l’any següent, precedida i seguida d’una sèrie d’altres estudis relacionats amb ella.

Demoiselles d’Avignon (1906-07)

Pablo Picasso

Aquesta obra és un exemple del furor instintiu i cerebral al mateix temps, tan típic de la naturalesa creativa de Picasso. La perspectiva està trencada i fragmentada en volums amagats i marcats, incidint l’un amb l’altre amb un ritme especial del que desapareixen fins i tot els últims residus de l’espai clàssic.

El 1909, a Horta d’Ebre, aquesta violència inicial s’aplaca en certa manera i reapareix l’ensenyança de Cézanne amb maneres més meditades: les formes geomètriques son plàcides, immòbils i netes. Aquest és l’autèntic començament del cubisme.

Fàbrica d’Horta d’Ebre (1909)
Pablo Picasso

La bassa d’Horta (fragment)(1909)

Pablo Picasso

Després d’algunes vacil·lacions , Braque comença a pintar en direcció anàloga a la de Picasso, a l’estiu de 1907, a l’Estaque, prop de Marsella. Algunes de les seves teles d’aquesta temporada de treball es van exposar al Salon d’Automne de l’any següent. Fou en aquesta ocasió quan el crític Louis Vauxcelles, en resposta a un comentari de Matisse, va escriure u article al Gil Blas el 14 de novembre de 1908, en el que deia: “Braque maltracta les formes, ho redueix tot -llocs, figures i cases- a esquemes geomètrics, a cubs”. Aquesta última paraula, referida als joves pintors de la nova escola, va tenir èxit. Així, el moviment va rebre el seu nom.

Paisatge de l’Estaque (1908)

Georges Braque

Maisons a l’Estaque (1908)

Georges Braque

En quant a Léger, havia conegut Picasso i Braque el 1909. Anys abans havia conegut Rousseau. Però, el seu cubisme data de començaments de 1909, de de l’època del seu quadre Nus en el bosc.

Nus en el bosc (1909-10)

Fernand Léger

“Amb totes les meves forces –afirma Léger- he anat fins les antípodes de l’impressionisme. S’havia apoderat de mi una obsessió: volia desunir els cossos. (...) Vaig lluitar dos anys amb el volum de Nus en el bosc, que vaig acabar el 1910. Volia accentuar el màxim possible els volums (...). Sentia que no podia mantenir units els colors. El volum em bastava.”

Així doncs, el volum i l’estructura van ser les dues primeres preocupacions dels cubistes. En eliminar l’atmosfera, el gust sensual pel color i la línia ondulada, volien fer una pintura d’un rigor potent. Només els interessava la construcció i la corporeïtat dels objectes. En reaccionar contra l’impressionisme, es tractava de reaccionar també contra el fauvisme del que alguns cubistes procedien: es tractava de reaccionar contra la seva espontaneïtat cromàtica. Per tant, pera ells el color també passava inicialment a un segon pla. Efectivament, preferien usar tons neutres, grisos, negres ocres, verds apagats. Mentre tant, de 1909 a 1911, el grup va augmentar: Delaunay, Gleizes, Lhote, Metzinger, La Fresnaye, Jacques Villon, Marcoussis, Juan Gris i els escultors Archipenco i Brancusi.